Els "invisibles" de casa nostra

Avui m'ha arribat a les mans la notícia relativa a la detenció al barri de Sant Roc de Badalona d'una persona que venia droga a menors i feia publicitat per mitjà del repartiment de fulls informatius (plens de faltes d'ortografia) als voltants de l'escola.

Es tracta d'un notícia que paradoxalment fa riure però alhora també fa pensar, constatant la pobresa i la misèria que es viu en aquest barri. Un dia anant cap a Sant Adrià de Besòs accidentalment ens vam colar en aquesta zona amb el meu company de feina Jordi. Vam poder veure un món paral·lel a escassos kilòmetres de Barcelona. Nens que no van a l'escola i es passen tot el dia al carrer, gent comerciant mercaderies sospitoses a les places, cases en estat de degradació extrema. Una realitat preocupant.

Si fa unes setmanes parlava del documental de Bardem (productor) "Invisibles" per condemnar les injustícies que es viuen a països del Tercer Món, avui parlem dels "Invisibles" de casa nostra, del nostre país, que viuen en barriades absents de seguretat, d'educació i d'uns mínims de salubritat pública.

Sense una clara voluntat política en aquest tema aquestes situacions tenen el perill d'agreujar-se i proliferar-se amb el temps. Si bé és cert que moltes de les persones que habiten barris com el de Sant Roc tenen una cultura diferent (una part important, la gitana), orientada a pràctiques totalment diferents pel que fa els àmbits educatius i laborals, segueixen sent necessàries les actuacions de les institucions públiques. Cal conscienciar-los de la importància de l'educació per al futur dels seus fills: només per la via de la formació podran remuntar la seva precarietat vital.

No és un problema fàcil de resoldre però com bé diu la meva companya laboral Marina, la clau d'aquest problema no resideix en la imposició, sinó en la persuasió. Reflexionem-hi.

Podeu consultar la notícia per obtenir més detalls.