Les vacances de Nadal m'han permès retornar a l'abandonat món de la cultura. Des d'aquí, la meva humil recomanació per veure:- Les exposicions "Che" i "Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000" al Palau de La Virreina. La primera exposició mostra de forma gràfica la repercussió mercantil i ideològica que ha suposat durant els últims cinquanta anys la foto d'Alberto Korda. La segona (gratuïta), és un regal per als apassionats de la fotografia i l'actualitat; la història de Catalunya de l'últim quart de segle des de la visió i l'angle dels fotoperiodistes.
- L'obra de teatre "Pels pèls" al Teatre Borràs. Creativitat al poder, repartiment de luxe i nous descobriments (Ivan Labanda). Una forma diferent de fer teatre i d'interactuar amb el públic.
- La pel·lícula "American Gangster", per tornar a gaudir dels bons films de màfies i de corrupció policíaca amb un Denzel Washington i un Russell Crowe pletòrics i una trama narrada d'una forma immillorable.
Fins aquí el curt cultural d'aquest mes. S'acomiada un "pringón" laboral que ha deixat Blogbars moribund.
(Fotos: A. Mayol)
3 comentaris:
com que "blogbars moribund"???
mai!!! visca blogbars!!!!
bueno, mas o menos no mas betao...
me gusto mas la de fotoperiodismo, quizas porque esperaba menos de ella...
la del che: no me dijeron nada que no supiera ya! pa mi gusto falta contenido, pero bueno, hablando con paltus, nos damos cuenta que es una constante en todas la exposiciones (la falta de contenido). en tot cas, para lo que era, me parecio excesivo que cobraran 4 euros!!!
en cambio la otra, la del fotoperiodismo, al ser gratis y al esperar ver solo fotos, como que no decepciona.
Hasta la victoria siempre... pero mejor no ir con la C2 de Rodalies, porque entonces llegás a cualquier hora, y es un despelote, porque cuando entrás a la casa de la victoria están todos desplomados en los sillones, apalancados, como si ya se hubiera acabado la fiesta, y uno que aparece como todo envalentonado, deseoso de marcha y juerga..., gran offside, claro, porque ya ha pasado lo más importante, y no es una cima sino una sima, cruel parónimo si los hay, ay ay ay, comandante.
Publica un comentari a l'entrada