Al marge de l'esquerra i la dreta ideològica, estan les formes de fer política, que són quasi o més importants que les polítiques en si. Em refereixo a la capacitat que tenen els líders polítics de treballar intensament, assumir responsabilitats i portar les regnes dels seus respectius països.Nicolas Sarkozy fou escollit el maig del 2007 president de la República Francesa i tingué uns primers mesos de mandat impopulars degut a les retallades puntuals de l'Estat de Benestar i dels privilegis d'alguns funcionaris. La impopularitat al cap d'un any i mig s'ha convertit en lideratge, protagonisme internacional i poder tangible.
La forma de treballar de Sarkozy ha fet canviar d'opinió a molts. La intensitat, la passió i la implicació amb que actua han netejat la seva imatge. Algunes de les accions que l'han ajudat potenciar la seva imatge:
- Intervenció directa a Sudan per a resoldre el conflicte de la ONG Arca de Zoé, que va segrestar nens dels país africà.
- Mediació rellevant en l'alliberament de Betancourt i altres ostatges a Colòmbia.
- Participació i mediació en el conflicte entre Geòrgia i Rússia l'estiu passat.
- Apropament de les parts en el conflicte entre Palestina i Israel.
- Presidència activa de la Unió Europea, buscant el consens i impulsant la conferència "per a refondre el capitalisme".
- Lliurament a Espanya d'una cadira per a participar en el G-20.
Com fer tot això i molt més en un any i mig? Treballant, liderant i fent-se visible en l'escena internacional. I la pregunta és: podríem aprendre des d'aquí alguna cosa dels nostre col·lega francès? Per què tots els líders mundials somriuen i aprecien a Sarkozy mentre menystenen a Zapatero?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada