Momentos de cine (v1): Discursos de Al Pacino

Empieza nuevo ciclo en Blogbars. Momentos memorables de la historia del cine. Esta semana, dos discursos de uno de los grandes: Al Pacino.

El primero, de la película "Any given Sunday" ("Un Domingo cualquiera") de Oliver Stone. El speech del personaje de Tony D'Amato es de "traca i mocador". Para ponértelo un día en que necesites motivación...

El segundo discurso es de "Scent of a woman" ("Esencia de mujer") de Martin Brest, por la que Pacino ganó el Oscar a mejor actor. El invidente y retirado coronel Frank Slade les pega un pequeño rapapolvo a los niños mimados de la escuela (entre ellos, a un jovencísimo Philip Seymour Hoffman). Quede para otro día el tango que bailan el coronel y la joven que interpreta Gabrielle Anwar (¡piel de gallina!)...

Places de Barcelona (v6): La Plaça dels Àngels

(Fotografies: A. Mayol)

La Plaça dels Àngels. El cor del Raval. Barri d'arribada des del segle XIX fins a l'actualitat que ha patit importants canvis urbanístics i que concentra el major grau d'immigració de la ciutat.

La plaça és una bona mostra dels contrastos de la zona. És un punt internacional de trobada dels skaters. És el lloc dels artistes i dels homeless, del moviment fashion i de l'exclusió social. Bellesa i misèria, tot en un.

A una banda, presideix la plaça l'edifici del MACBA, de l'arquitecte nord-americà Richard Meier. Museu inaugurat l'any 1995 que compta amb una col·lecció permanent d'obres de la segona meitat del segle XX. Davant del museu s'hi pot trobar la Capella del mateix, que fins el 6 de juny presenta la instal·lació musical de Janet Cardiff ("The Forty-Part Motet"). Recomanable entrar-hi i deixar-se emportar per la potència sonora d'aquest projecte innovador.

Finalment, als voltants de la plaça, no podem oblidar l'oferta cultural (CCCB), acadèmica (Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la UB) i gastronòmica (Pla dels Àngels) que acompanya aquest centre de tendències barceloní.

(Fotografia instal·lació Janet Cardiff: A. Mayol)

"Generación 2007"

(Fotos: A. Mayol)

La sala d'exposicions "La Capella" presenta fins el 3 de juny "Generación 2007". Proposta d'accés gratuït que recull les obres de joves artistes premiats o becats per l'Obra Social Caja Madrid. Un espai ideal per acostar-se al sempre excèntric i atrevit art contemporani, que discuteix les realitats del nostre món...

Barbacoa nocturna

(Fotos: A. Mayol / Juanjo)

Fotografías de la barbacoa nocturna en Can Vix. Gran fiesta que tuvo lugar gracias a la hospitalidad y organización del Sr. Sala. Merci Vix.

Saludos a todos y que no decaiga...

Concurs de micro-relats (v3)

Bon dia. Avui divendres 25. A dos dies de les municipals aquesta nit acaba la campanya electoral. Una campanya pobre en continguts (com la majoria) que ha tingut l'atractiu de saber quan i a on apareixia l'heroi/heroïna d'"V de Vivienda". Diumenge, a votar els qui ho creguin necessari (sempre hi ha un mal menor) i a esperar resultats. Votar cada quatre anys és una forma important de participar però no pot ser l'única...

Bé, com cada divendres arriba el moment del veredicte literari. Fem el resum-valoració dels relats d'aquesta setmana.

1. Palante

Explica com un personatge nocturn de la festa aconsegueix parlar amb una noia en què s'havia fixat i treure'n una cita. El lector no acaba d'ubicar-se en l'espai dels protagonistes i li costa entendre la successió dels fets. És bona la imatge del "creument de paraules invisibles a través de les mirades" però el conjunt del text no arriba a empatitzar del tot.

2. Flordelcaribe y Ebiracledrolf ("Carlitos")

Entenc que els dos relats els ha escrit la mateixa persona atenent a què el nom "Ebiracledrolf" és "Flordelcaribe" al revés i a què l'estil és molt similar. M'equivoco? Realment és una gran pensada escriure una mateixa història des de dos punts de vista diferents i més, si es tracta una temàtica com la prostitució. M'han semblat dos relats creatius. El del "putero" pel sentiment de satisfacció enganyós. El de la puta pel contrast amb el primer relat i pels pensaments de la noia en quant els seus clients i la seva dignitat, així com per la menció a les seves poques hores de llibertat. L'autor es posa en la pell dels dos personatges i reflecteix bé les seves sensacions.

3. Jordi ("Pedrolo" y "Breve")
Aquesta setmana ha escrit dos relats: "Pedrolo" y "Breve". Sobre el primer, explica una situació curiosa de solitud i desemparament enfront la desaparició de la gent, fent referències a la pel·lícula d'Amenábar "Abre los ojos" i a un llibre de Pedrolo que ignorant de mi desconeixia. Un recurs que pretén connectar amb el lector ajudant-lo a imaginar l'escenari però que corre el risc de desconcertar si aquest ignora les referències. Tot i això, una bona idea portada correctament al paper.

Sobre el segon relat ("Breve") em sembla divertit. Aquesta setmana no podrà guanyar per no establir precedents i fomentar la reducció dels textos.

4. Jaime ("Ilusión")

Una sensació diària, quotidiana i il·lusionant que capta l'atenció i que molts de nosaltres hem pogut viure en algun moment. Una història d'incomunicació brillant des de la perspectiva d'un personatge tant físic com mental, que amb poc (però alhora amb molt) omple el seu dia a dia.

5. Judith ("Luz")

Una bona demostració de mini novel·la negra, de ruleta russa, de recreació d'un protagonista que segueix salvant-se i que finalment és caçat inesperadament. La història té ritme i és seductora. T'estàs convertint en la nostra escriptora de fets obscurs, amb un èxit notable!

I amb tot això, el veredicte. La Junta Directiva de Blogbars (és a dir, jo) ha decidit que el campió d'aquesta setmana és en Jaime pel seu relat "Ilusión". Deixant-me portar per la primera impressió, és la història que més m'atrapà inicialment i que millor plasma sensacions. Jaime, et poses líder empatat a un punt amb Tanante, que aquesta setmana no ens ha ofert cap relat.

Res més, frase per aquesta setmana: "Tinc gana..."/"Tengo hambre...". Gràcies a tots els qui participeu i feu d'aquest blog un espai interactiu! Recordeu: poseu títol al relat i intenteu no superar els 600 caràcters!

"La Contra" al Palau Robert

(Fotografies: A. Mayol)

El Palau Robert presenta fins el 8 de juliol l'exposició "10 anys fent la contra". Víctor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet s'han encarregat d'alimentar la contraportada de La Vanguardia durant els últims 10 anys a partir d'entrevistes a personatges famosos i entranyables del panorama internacional. Sempre amb un estil directe i planer que atrau la curiositat del lector i que ha convertit aquesta secció en un clàssic del diari.

Ara, els jardins del Palau Robert recullen alguns d'aquests personatges, concretament 99 dels quasi 3200 entrevistats. Una bona forma de portar el periodisme al carrer (en aquest cas als jardins) i d'aglutinar en un espai natural l'encomiable feina d'aquests tres professionals.

El cine de Fincher

"Seven", "The game", "El club de la lucha" y "La habitación del pánico" tienen algo en común: su director, el norteamericano David Fincher. Si te gustaron esas cuatro películas y te enteras que el mismo director estrena un nuevo film ("Zodiac") difícilmente podrás resistir la tentación de ir a verlo.

Eso es exactamente lo que a mi me pasó. Teniendo en el "top 50" especialmente "The game" y "El club de la lucha", Zodiac se me presentaba como un caramelo apetecible, como un nuevo capítulo de Fincher, dispuesto a liarte, a agredirte como espectador, a complicarte la existencia en la sala y a no darte tregua hasta el final. No fue todo eso lo que me encontré...

Hay que estar preparado para los cambios, básicamente dos. En primer lugar, Fincher abandona su estilo agresivo y sorpresivo de contar las cosas y lo sustituye por uno mucho más contenido, centrado en el retrato de una obsesión de un dibujante (periodístico) por descubrir el autor de un seguido de asesinatos en la ciudad de San Francisco. En segundo lugar, en este caso, la historia es real, de ahí que trabaje por no transgredir la realidad, sin adornos ni sustos.

Valoración

¿Negativo? Tiene una primera hora claramente recortable (la película no coge ritmo hasta que Graysmith empieza a investigar en solitario) y cuenta la historia con una rigurosidad de fechas y datos excesiva (para mi gusto).

¿Positivo? Resulta interesante ver la conversión del director. A pesar de no ser la mejor película de Fincher, éste es un thriller que te atrapa y te hace jugar, sin desvelarte sus enigmas.

Places de Barcelona (v5): La Plaça de Sant Felip Neri

(Fotografies: A.Mayol)

La Plaça de Sant Felip Neri. Una de les perles de la ciutat. Una plaça recòndita, solitària i màgica construïda sobre un antic cementiri medieval i situada al costat de la catedral. Un oasi de pau que pren el nom d'un predicador jesuïta i que allotja en el seu interior el Museu del Calçat, l'Escola Sant Felip Neri, l'Hotel Neri i una església barroca (1752) dedicada al sant.

A la façana de l'església encara s'hi poden veure els efectes de la metralla i dels bombardejos que l'aviació franquista efectuà el 30 de gener de 1938. El resultat: 42 civils morts (que es refugiaven en el soterrani), la majoria dels quals eren nens.

Recomanable visitar la plaça un dia al matí o al vespre (cal tenir en compte que els dies feiners, entre les 14.00 i les 15.00, els nens de l'escola fan l'esbarjo a la pròpia plaça). Podreu gaudir de la seva tranquil·litat i de la sensació d'haver abandonat el xivarri de la ciutat. Amb una mica de sort, l'aigua que brolla de la font del centre de la plaça serà l'únic que sentireu...

El joc de les pel·lícules

Això de la xarxa no té límits. El meu company Israel em passa un web dedicat al famós joc de les pel·lícules, al qual tots hem jugat en alguna ocasió. Proveu-ho amb el so connectat...

Foto Gruppetto

(Fotografia: execució automàtica)

Fotografia del sopar de dissabte per a la inauguració del pis dels Srs. Vendrell-Moliner.

Avui dilluns 21. El Barça encara és viu a la Lliga, Rafa perd la ratxa de victòries en terra (només li podia trencar Federer), Romario marca el seu gol 1.000 (de penalty) i queden 6 dies per les eleccions municipals. La setmana es presenta interessant...

P.D: Avui, a "Versión Española", "Habana blues" de Benito Zambrano. Una gran pel·lícula que permet conèixer la vida de L'Havana així com la doble postura dels cubans.

Concurs de micro-relats (v2)

Bon dia. Avui divendres 18 de maig, dia internacional del museus. Portes obertes a tots els museus del país...

Així mateix, avui es compleix una setmana de la convocatòria del primer concurs de micro-relats. En primer lloc, gràcies a tots els qui heu participat. Ha estat molt interessant veure com cadascú ha enfocat la frase inicial del relat cap a una temàtica diferent, amb estils diversos i tocs personals. Fem un breu resum-valoració dels 5 relats participants.

1. Tanante

Ha emmarcat la història en un context de mística i música. La meva interpretació és que el/la protagonista es troba en un món on res canvia però a partir de la música aconsegueix transmutar-se a un espai on ja no valen les "claus" tradicionals que abans servien. El relat amaga coses i això el fa atractiu. Enganxa.

2. Jordi

Es centra en un tema d'actualitat (malauradament) durant els últims anys: la violència de gènere. Ho fa a partir d'una mà i del que simbolitza aquesta, una mà respectable cap enfora però capaç de ser destructora dins d'una llar. Assoleix crear aquesta dualitat així com posar-se en la pell del maltractador, sense culpabilitzar-lo. Una no fàcil consecució.

3. Dani

Incideix en el tema de la infidelitat, d'un engany que no ja té més sortides, d'una veritat a veus que el protagonista vol veure amb el seus propis ulls. L'atmosfera d'intriga és bona si bé s'ha de vigilar amb les faltes d'ortografia.

4. James

Recorre a un mite de l'adolescència d'un grup d'amics que a uns quants ens sona, la qual cosa fa el relat proper. Es tracta d'un grapat de joves que es diverteixen i que presencien l'entrada d'un d'ells a l'habitació. Un simple fet que es pot convertir en llegenda. Creatiu i atrevit.

5. Judith

Fa l'ullet al cinema de James Bond i els seus petits detalls. Reflecteix el que una persona podria pensar en el cas que algú li estigués apuntant amb una pistola al cap. Interessant posició, que dóna per algunes discussions.

Bé, disculpeu els meus comentaris perquè no em trobo en posició de criticar literàriament però així, almenys, per una vegada, em sento com si fos com el meu profe literari (Pato). En tot cas, s'accepten contra-crítiques...

Demanat el perdó, anem a veure qui guanya. Tots els relats aporten coses i són prou punyents, però aquesta setmana, per l'originalitat del text i per les coses que no es diuen però s'endevinen del text, la campiona és la Tanante. Felicitats! Tens un punt i et poses com a líder en la classificació de micro-relats!

Finalment, la frase per aquesta setmana és: "Sortí al carrer somrient..." / "Salió a la calle sonriente...". Recordeu que cal posar-hi títol.

Bon cap de setmana a tots...

Seis grados de separación

"Seis grados de separación es la teoría de que cualquiera en la Tierra puede estar conectado a cualquier otra persona en el planeta a través de una cadena de conocidos que no tiene más de cuatro intermediarios. La teoría fue inicialmente propuesta en 1929 por el escritor húngaro Frigyes Karinthy en una corta historia llamada Chains. El concepto está basado en la idea que el número de conocidos crece exponencialmente con el número de enlaces en la cadena, y sólo un pequeño número de enlaces son necesarios para que el conjunto de conocidos se convierta en la población humana entera." (Fuente: Wikipedia)

La teoría de los seis grados de separación siempre me ha fascinado. Pensar que puedes conocer a George Bush o a un niño raquítico de Etiopía por menos de cuatro intermediarios no deja de resultarme increíble, atendiendo a los más de 6000 millones de personas que habitamos el planeta y los más de 510 millones de Km2 que componen su superficie. Así que si quiero pasarle un mensaje a George (Bush) sólo tengo que saber cuál es el primer eslabón de la cadena con el que debo comunicarme. Ese hará lo propio con el siguiente eslabón, la cadena se alargará (en un máximo de seis grados) y ... ¡George sabrá lo que quería decirle!

Para intercambiar impresiones sobre la teoría hablo con un compañero de trabajo (Pablo) y éste me pasa un ejemplo en la red, centrado en el mundo cinematográfico. Se trata del "Oráculo de Kevin Bacon", un estudio de la Universidad de Virginia que mide los grados de separación entre cualquier personaje de la historia del cine y el actor norteamericano. Introduzco diferentes nombres y no consigo superar el tercer nivel de relación entre ellos. Asimismo, pruebo con los oráculos de Arnold Schwarzenegger y Elvis Presley, que siguen la misma lógica, obteniendo el mismo resultado. Busco más información y leo que para el Oráculo de Bacon, de los más de 700.000 actores, sólo 13 necesitan 6 pasos para encontrarse. Consulto Fotogramas y corroboro que existe una película protagonizada por Will Smith con el título "Six degrees of separation". Me la apunto en la lista de pelis pendientes. Por último, descubro la página Six Degrees en la cual se pueden hacer donaciones caritativas.

Me pregunto si existirá algun día una web que nos tenga a todos fichados en la que podamos chequear cuantos grados nos separan respecto cualquier persona del planeta. Dudo sobre si ya existe en algún punto secreto del mundo una base de datos similar...

Pienso que todo está conectado, que el mundo es un pañuelo lleno de mocos, algunos más grandes, otros más pequeños. Suspiro...

Retrobar-se o morir

(Fotografia: espontani del carrer)

El Marc va proposar aquest títol per l'entrada del blog i em va semblar molt adient...

Aquí teniu la fotografia del sopar al Mulet. Ens veiem aviat. Salut per als del Salut!

P.D: Enric, esperem la creació del teu blog polític...

Jeroglífics (v1)

(Fotografia: A. Mayol)

Comença un nou cicle al blog: Jeroglífics. Pistes per a endevinar el nom que oculta aquesta fotografia:

1. El nom està format per dues paraules.

2. Fa referència a les "Pompeu farres".

3. Adopta el nom popular amb què tots la coneixíem.

La solució, al pròxim jeroglífic...

Pompi boys to the glory

(Fotografia: espontani del carrer)

Fotografia del sopar dels pompi boys al Hollywood.

Joan, al marxar ens vam trobar a l'Antoni (Gaudí) i vam estar departint una estona...

(Fotografia: A. Mayol)

Art al carrer

(Fotografies: A. Mayol)

La Rambla de Catalunya de Barcelona acull fins a l'1 de juliol l'exposició temporal d'art al carrer de l'alemany Igor Mitoraj. Una mostra de recuperació de l'esperit de les escultures clàssiques, mantenint la seva essència mitològica i de grandiositat, que pretén apropar l'art a la gent.

La iniciativa ha estat de l'Obra Social de la Caixa i ha tingut una molt bona rebuda per part dels ciutadans. Esperem que proliferin noves propostes orientades a democratitzar l'art.

Espíritu Jimmy'z

(Foto: A.Mayol)

Ocho años después, publicamos la conquista de nuestra bandera. La que nos alimentó las tardes y noches de la adolescencia, en aquella gran discoteca llamada Jimmy'z. Durante estos últimos ocho años ha sido custodiada por la familia Sot, con gran honor. Ahora preside nuestra sede social (Can Vix) recordándonos lo que fuimos y lo que vivimos entre el 98 y el 99. Años de magia, descubrimiento y vivencias memorables que todos llevaremos dentro eternamente.

Descanse en paz Jimmy'z pero que su espíritu nos acompañe siempre...

Se abre la veda: concurso de micro-relatos (v1)

Viernes 11. Blair anuncia el final de su ciclo (dimitirá en poco más de un mes) y los periodistas deportivos ya hablan del final del ciclo de Rijkaard, después del espantoso ridículo del Barça ante el Getafe anoche.

Lo de Blair era una noticia esperada. Se va después de ser el líder laboralista que más elecciones ha ganado. ¿Balance? Como positivo, la consolidación del "Nuevo Laborismo" y las ideas de "la tercera vía" (de Giddens) y la paz en Irlanda del Norte. Como negativo, la participación en la guerra preventiva de Irak y el delatador giro al neoliberalismo en algunas áreas.

Lo del equipo culé no tiene nombre, es realmente preocupante e indigna al socio y al "patitzant". Lo mejor que puede pasar es que se acabe pronto esta temporada y no se falle en los aparentemente asequibles 5 partidos restantes de liga. Para el año que viene, refuerzos de lujo (ni gallinas ni "cagaos"), nuevo espíritu de sacrificio y mayor control del vestuario.

Aprovecho la entrada para cambiar de tema radicalmente. Ante la propuesta del amigo Adrià de empezar con un concurso de micro-relatos desde este humilde blog, decreto su inicio. Se abre la veda. Siguiendo el ejemplo del concurso de la Ser ("El mejor final"), propongo utilizar sus mismos criterios. Es decir, servidor plantea una frase inicial de relato y los participantes deberán continuarlo con un máximo de 600 caracteres (incluido espacios). Idioma a elegir: catalán o castellano. Para escribirlo se puede aprovechar el mismo texto limitado que presenta la "Escuela de Escritores" en su página web. Así nadie se pasa de extensión. Una vez lo tengáis, lo podéis introducir en la casilla de comentarios del blog. Si queréis consejos para escribir este tipo de micro-relatos podéis consultar los que lista la misma web. El ganador será proclamado al cabo de una semana de conocer la frase inicial sobre la que escribir. Si me dejáis, yo seré el juez, hehe...

Bien, y la frase inicial de esta semana es:

"Intentó abrir la puerta pero estaba cerrada..."/"Va intentar obrir la porta però estava tancada..."

Hazte un Pollock

Navegando en busca de información de Jackson Pollock, me encuentro con una página en la que cada uno puede sacar al Pollock que lleva dentro. En menos de un minuto tienes tu propio "dripping". Probadlo. Con el botón izquierdo del mouse se cambia de color. Tremendo...

Places de Barcelona (v4): La Plaça George Orwell

(Fotografies: A. Mayol)

Situada al final del Carrer Escudellers, en la zona de la Mercè, pren el nom de l'autor britànic i és coneguda com la "Plaça del tripi". Plaça sorollosa, pràcticament triangular, que aglutina a gent de diferents moviments alternatius de la ciutat, entre ells, els estrangers que habiten la ciutat durant períodes temporals. Tampoc hi falten els borratxos i els camells.

Al centre de la plaça hi trobem l'escultura de l'artista surrealista Leandre Cristòfol. Una mostra d'art cinètic que juga amb el moviment i la velocitat.

La plaça ret homenatge a l'escriptor de llibres com "1984" o "La rebel·lió dels animals". Arribat a Barcelona a finals de 1936, fou brigadista durant la guerra civil, la qual cosa el portà a escriure "Homenatge a Catalunya", on ressalta l'aparent manca d'estructura de classes en les zones revolucionàries i critica al Partit Comunista Espanyol (proveït des de la URSS) per haver traicionat la revolució obrera.

Curiosament la plaça està videovigilada per càmeres de seguretat de l'Ajuntament durant les 24 hores. El Gran germà ens observa...

Para la memoria literaria

(Fotografía: disparo automático)

Quede esta foto para la memoria de los viernes literarios. En plena Plaça del Raspall, sede de los gitanos catalano-parlantes de Gràcia, en casa de los Señores Bottos-Malca, lugar en el que nuestro maestro Pato y sus dos jóvenes aprendices (Adrià i Albert) defienden sus relatos mientras disfrutan de una buena merienda.

Buenos o malos ejercicios, acertadas o exacerbadas críticas, ideas brillantes, intentos infructuosos de atraer al lector, etc. Por todo ello, que nos quiten lo "bailao" y que lo podamos seguir bailando.

Places de Barcelona (v3): La Plaça del Diamant

(Fotografies: A. Mayol)

La Plaça del Diamant. Al vell mig de Gràcia, connectada pels Carrers d'Astúries, del Topazi, de les Guilleries i de l'Or. Plaça que ocupa els terrenys que pertanyeren a Joseph Rosell, comerciant de pedres precioses (d'aquí el seu nom), i que dóna títol a la famosa novel·la de Mercè Rodoreda. Indret de calma i descans, on s'hi respira una atmosfera de barri genuïna.

La plaça compta amb pocs establiments comercials i un únic bar, "Diamant", en el qual podeu tastar el seu assortiment de tes freds. A una banda de la plaça, hi trobareu l'escultura de la "Colometa" de Xavier Medina-Campeny, en homenatge al personatge del llibre de Rodoreda, una víctima de la postguerra urbana. Precisament, el subsòl de la plaça fou construït i habilitat pels propis veïns com a refugi antiaeri durant la guerra civil. Del refugi, se'n fan visites guiades gratuïtes fins al mes d'octubre (cal fer reserva prèvia).

(Fotografia refugi: A. Mayol)

A la vora de la plaça, els Cinemes Verdi (pel·lícules en versió original) i la botiga de comerç just GOA, un bon lloc per adquirir productes originals per a la llar que compta amb un espai d'art obert a tot tipus d'artistes. Al pati interior de la tenda s'hi exposen les obres i s'hi pot prendre alguna cosa, sota l'ombra dels arbres.

(Fotografies: A. Mayol)

Síntomas de uno que pasó los 25

(Foto: P. Leg)

Doctor, doctor, estoy preocupado, tengo síntomas que antes no tenía...

¿Cuáles son, joven?

Bueno, son unos cuantos. Se los iré soltando como me vengan y usted ya me dirá qué me pasa...

Vamos a ver... Empiezo por el comer y el beber. Las grandes comilonas me comportan efectos dañinos para el estómago. Las flatulencias consecuentes son malolientes (antes eran practicamente inodoras). Asimismo, las noches de gran farra me ocasionan resacas infernales de dos días. De ahí que, desde hace tiempo, cuando salgo por la noche y estoy en la barra saboreando esos traguitos de whisky-cola, piense en el día después, en cómo afectará esa "copichuela" de más a mi pequeño organismo.

Cuando juego al fútbol dudo a veces en poner la pierna. Temo romperme algo. Cuando practico otros deportes de aventura me pasa lo mismo. ¡He perdido la inconsciencia! Con la valentía que yo tenía para todo ese tipo de deportes...

Por otro lado, no puedo vivir sin mi agenda. Planifico las vacaciones a tres meses vista, compro entradas para conciertos que se celebran a finales de año y organizo cenas para dentro de cuatro semanas. Mi tiempo de ocio se ha ido recortando con los años; no obstante, lo disfruto mucho más, le saco más partido. Quedo sólo con gente que me interesa y me cae bien e intento evitar a los/las plastas que no me aportan nada. Las cenas con los amigos son entrañables, grandes... aunque cada vez más recordamos cosas del pasado, las grandes hazañas que compartimos...

Cada vez me cuesta más falsear y quedarme callado cuando algo me molesta, sobretodo, cuando recibo un mal servicio y soy yo el que paga. Si algo me indigna, me rebelo e intento que mi queja llegue a las instancias pertinentes, por muy altas que sean.

Sobre el trabajo, de vez en cuando hago un parón y reflexiono. Me pregunto si toda la inversión en formación ha tenido los resultados que esperaba. Pienso dónde estoy y dónde me gustaría estar y en muchas ocasiones, no acabo de sentirme satisfecho. No me pasa muy frecuentemente, intento hacer esas reflexiones cada "x" meses...

Sobre la vida, estoy en vías de abandonar el nido materno, emanciparme e ir a vivir con mi novia. Creo que será duro darme cuenta que las camisas no van solas del cubo de la ropa sucia al armario, bien planchaditas y plegaditas. Ni que la "señora cena" te espera al llegar a casa, caliente, en su punto. Además, creo que tendré que pisar una tierra llamada Ikea. La gente me dice que es un sitio muy bonito con muchas cositas para la casa pero no me lo acabo de creer.

¿Qué más? ¡Ah sí! He empezado a mirar el pronóstico del tiempo en la tele y en Internet, cosa que nunca antes hacía y es más, ¡cojo el paraguas cuando llueve! Después de todas mis críticas a ese chisme innecesario que llevan las abuelas para intentar sacar los ojos de la gente. ¡Cojo el paraguas! Qué triste...

Ya acabo, doctor... Llevo aspirinas en el neceser cuando marcho de fin de semana. Después de ducharme y antes de salir a la calle me seco el pelo (no fuera que me constipara). Pero hay algo peor, mucho peor: ¡me ha salido un proyecto de barriga que no consigo eliminar!

¿Qué me pasa, doctor? Dígame. ¿Por qué todos estos síntomas tan de golpe?

Apreciado paciente, no tiene razones por las que preocuparse. Usted no tiene un problema, usted pasó los 25 hace un tiempo.

Diumenges a Montjuïc

(Fotografies: E. Molina i A. Mayol)

Diumenges de música i exposicions a Montjuïc.

Fins a finals de maig, "Diumenges amb música al MNAC". Concerts gratuïts de música clàssica a les 12 del migdia interpretats per joves músics del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Els dos últims són a la sala oval!

Si després del concert encara us queden energies podeu passar pel CaixaForum i visitar algunes de les exposicions que presenta. La retrospectiva del fotògraf nord-americà Lee Friedlander està prou bé: reflecteix la vida urbana de la societat "yankee" entre les dècades dels 60 i 90. Per altra banda i com a destacable figura la mostra "Escolta amb els teus ulls" de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació "La Caixa". Propostes de 15 artistes diferents que giren al voltant de la comunicació i el poder del llenguatge i que fan participar a l'espectador, convertint-lo en part integrant de les obres.

Bona tornada de pont (pels qui l'han fet) i salutacions cordials.