Nietzsche

Dijous passat vam estar a la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps escoltant al filòsof Abel Cutillas parlar sobre l'obra de Friedrich Nietzsche (Cicle "Vine a fer un cafè amb...").

Els pocs coneixements sobre aquest autor es remuntaven en el meu cas a les classes de filosofia de COU i a les mencions esporàdiques de les classes de teoria política durant la carrera. Tot i saber-ne poc, sempre ha estat un personatge que m'ha cridat l'atenció, per les seves idees trencadores, per la forma en què visqué els seus últims anys de vida (boig i miserable, sense vendre llibres) i per les interpretacions que se'n feren posteriorment (per exemple, la dels nazis).

Cutillas estigué a l'alçada de les expectatives i en poc més d'una hora desgranà els principals axiomes nietzschians. Avisà inicialment del perill que té llegir Nietzsche: la frivolitat. Molta gent llegeix els llibres del filòsof alemany com si fossin textos d'autoajuda i es deixa seduir per les seves paraules deixant de banda la profunditat i el sentit de l'autor. D'aquí les males interpretacions i les divagacions barates.

Avisats els oients d'aquest perill, el ponent va centrar el seu discurs en la resposta a dues preguntes: "Per a qui escriu Nietzsche?" i "Què escriu Nietzsche?"

Sobre la primera pregunta, va deixar clar que Nietzsche escriu "per a tots i per a ningú", escriu en contra el saber i les creences del seu temps (segona meitat del segle XIX), escriu per a la civilització d'Occident.

Sobre la segona pregunta, va disseccionar quatre temes claus de la literatura nietzschiana:

1. Déu

Nietzsche parla en llibres com La gaia ciència o Així parlà Zaratrusta de "la mort de Déu". Els homes han matat a Déu. La idea de Déu no funciona, ha perdut tota credibilitat i ja no és garantia ni de veritat, ni de fe en una altra vida, ni de transcendència.

2. La veritat

La veritat no existeix. La veritat és un error que no pot ser refutat. El "ser vertader" no és una propietat de la realitat sinó una mera valoració subjectiva de subsistència. El món vertader és una ficció i no és possible conèixer-lo ni demostrar-lo. De la mateixa manera, l'origen de la ciència només respon a la repugnància que l'intel·lecte sent pel suposat caos del món.

3. La moral

Nietzsche escriu La genealogia de la moral per destruir el model de creences occidentals. És contrari a tota raó moral, lògica i científica. Per mitjà d'aforismes breus i metafòrics pretén arribar a la transvaloració de tots els valors predefinits, abandonant el "bo" i el "dolent" de la religió. Per exemple, el remordiment que intenta inculcar la religió és per a ell "com una mossegada d'un gos a una pedra, no serveix per a res".

4. L'etern retorn

És el concepte que culmina la seva filosofia. Nietzsche condemna l'etern de la vida sagrada després de la mort i creu en l'eternitat de la vida terrenal. Cada instant viscut és com si fos etern. La vida terrenal és l'única que tenim, cal prendre-la com si fos eterna, vivint intensament els instants tant de felicitat com de dolor. La clau: sigues un destí, no deixis que el teu destí el determini Déu.

Conclusions:

- Nietzsche és un trencador però alhora un creador. La seva visió nihilista destrueix les bases de la societat occidental però en crea de noves: l'exaltació dels instints primaris de vida, el superhome com a amor a la vida, com a ésser superior deslligat dels valors del passat, etc.

- Nietzsche és una autor de rabiosa actualitat, un postmodern en les seves paraules. Es rebel·la enfront el conformisme, enfront la tendència a acceptar el que ve, a arrossegar-se.

- La voluntat vitalista de Nietzsche obre nous horitzons i no deixa indiferents als seus lectors. El seu vitalisme passa per ser una filosofia extrema del "viure intensament".