(Fotos: A. Mayol)
Cap de setmana d'immersió cultural. Tres pel·lícules ("
La vida de los otros", "
Gosford Park" i "
El jefe de todo esto"), ruta modernista per Sitges (
Cau Ferrat i
Museu Maricel) i exposició a la Pedrera ("
La música i el III Reich").
Avui, em centraré només en camp alemany.
L'Alemanya del segle XX
Els qui vulguin fer un estudi en profunditat de l'Alemanya del segle XX estan de sort. Poden seguir el fil cronològic visitant l'exposició "
La música i el III Reich" per entendre la potència de la música i la propaganda del règim nacionalsocialista, poden veure la pel·lícula "
El buen alemán" per situar-se en el context de postguerra i poden culminar el cicle amb "
La vida de los otros" per submergir-se en el comunisme de la RDA.
La pel·lícula de Soderbergh "El buen alemán" no l'he vist (per referències, preguntar a A. Ollé i M. Martí) però que sí que puc recomanar tant l'exposició de la Pedrera com la recent guanyadora de l'Òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa.
Per una banda, "
La música i el III Reich" ens presenta l'art que fou considerat degenerat per part dels poders nazis (l'expressionisme o el jazz per exemple) i ens mostra les representacions artístiques i especialment musicals del règim, destacant les figures de Wagner i Strauss. El millor de l'exposició és poder escoltar els cants i les òperes oficials tot sentint la força emocional que desprenen, una força capaç d'anul·lar les consciències d'un poble.
Per altra banda, "
La vida de los otros" ens explica a través d'històries personals l'Alemanya comunista (RDA) i les seves pràctiques persecutòries enfront els possibles dissidents. Tremenda interpretació del protagonista principal i bona recreació tant del moment històric com del pensament popular.
Reflexions generals a extreure?
El segle XX a Alemanya és una continuació de guerres, barbaritats i tragèdies. Tot i això, els alemanys han sabut assumir els errors i fer-los públics per tal de no repetir-los en un futur.
Han convertit els camps de concentració (utilitzats tant per nazis com per comunistes per oprimir als seus enemics) en zones visitables, en les quals s'expliquen els exterminis duts a terme.
Han reciclat les antigues seus de la Gestapo en museus, on es recorden les tortures comeses.
Han obert la consulta a tots els documents de les diferents èpoques, podent accedir les víctimes als seguiments dels quals foren objecte.
Que en podem dir de tot això a Espanya? Algun record per la comissaria de Via Laietana? I de la gestió dels papers de Salamanca?
No sé si serà únicament un tema de diferència cultural, però tinc la impressió que els germànics han sabut fer-ho millor. Han il·lustrat la pàgina amb detall i l'han sabut passar amb dignitat.
----------------------------------
Res més, pels amants del bon cinema espanyol no us perdeu avui "
Smooking room" a "
Versión española". Pel·lícula de culte.
Adjunto fotos de Sitges i recomano també la visita dels enclavaments modernistes de la vila.
De
Lars Von Trier i la seva última peli ("
El jefe de todo esto"), me n'estic i em reservo el comodí d'un article exclusiu per un altre dia.
Aquesta setmana han aparegut als mitjans tres notícies de l’entorn cinematogràfic de la ciutat.
