dissabte, 24 de gener del 2009

La quiniela de los Oscar

Para los interesados en las nominaciones de los Oscar y en posibles quinielas. La fecha de la gala, el próximo 22 de febrero.

diumenge, 11 de gener del 2009

Una vergonya: la nova Plaça Lesseps

(Foto: A. Mayol)

Han estat 5 anys d'obres i incomoditats pels veïns. Tot per una remodelació de la plaça Lesseps que prometia molt i que finalment s'ha convertit en una de les noves vergonyes de la ciutat. Què se'n pot destacar de la nova plaça?

1. El parc i els arbres s'han substituït pel ferro fashion i els monuments futuristes incomprensibles. El propi arquitecte de la plaça, el Sr. Viaplana, dóna un termini de 10 anys per què torni el "verd" a aquest espai.

2. Les zones d'esbarjo pels veïns s'han reduït en favor d'una millor mobilitat dels transports privats. Dins d'aquestes zones d'esbarjo destaquen, les elevacions en forma de vaixell de General Mitre i Travessera de Dalt, que seran la llar d'acollida dels skaters, i l'amfiteatre, que podrà reunir a la "fauna" més selecta de la ciutat.

3. L'harmonia arquitectònica s'ha trencat, combinant façanes del segle passat amb nous edificis de dubtós gust. La biblioteca Jaume Fuster i l'església, dos dels principals valors de la plaça, han quedat camuflades pels nous "armatostes". I dels fanals, millor no parlar-ne: negres, inclinats i d'escassa lluminositat.

L'aspecte global del la plaça és agressiu i sobretot, gris. És el reflex d'un mala gestió municipal i d'un intent frustrat de demostrar modernitat. La plaça Lesseps és "el nyap" del nou urbanisme barceloní.

dimarts, 6 de gener del 2009

Il Divo


Para aquellos interesados en la política italiana y más concretamente, en la figura histórica de Giulio Andreotti, no perderse la película de Paolo Sorrentino "Il divo". Retrato satírico de un gerontócrata que estuvo en el poder ocupando diferentes posiciones durante tres décadas, y que refleja el arte de hacer política en Italia, la conexión entre Gobierno y poderes fácticos (entre ellos la mafia) y la corrupción latente entre los dirigentes públicos italianos. En definitiva, una foto creativa de un sistema político inestable y deteriorado que no encuentra salida a sus pecados recurrentes.

P.D: Se recomienda una documentación previa sobre el personaje y sobre las polémicas asociadas a sus gobiernos, para poder entender la película en mayor medida.