Places de Barcelona (v2): La Plaça Reial

(Fotografies d'A. Mayol i E. Molina)

La Plaça Reial. A mà esquerra baixant La Rambla, passat el Carrer Ferran. Plaça porticada, agermanada amb la Plaça Garibaldi de Ciutat de Mèxic i creada l'any 1848 per l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina. La plaça ocupa el solar de l'antic convent dels caputxins; al centre hi trobem la font de les "Tres Gràcies" i al voltant de la font, els fanals que treballà un jove Antoni Gaudí.

Plaça de sopars, de festeig, de trobada, de col·leccionistes, de socialització, d'activitat permanent. Podeu prendre quelcom a les terrasses dels bars o a la mítica Penya Espanyolista. Podeu anar a sopar a Les Quinze Nits o a El Taxiderminista, acudir als concerts del Jamboree o el Sidecar o "farrejar" al Karma. Els diumenges al matí, pareu atenció a les paradetes de monedes i segells!

Feu el que feu, aneu quan hi aneu, sempre trobareu gent i moviment a la Plaça Reial.

Fotografies medievals...

(Fotografies d'A. Mayol i E. Molina)

Algunes fotografies (no compromeses) del cap de setmana a Catielles. La piscina del castell, el pont i l'església de Beget i el foc passional de la nit.

Salutacions matinals...

Els "invisibles" de casa nostra

Avui m'ha arribat a les mans la notícia relativa a la detenció al barri de Sant Roc de Badalona d'una persona que venia droga a menors i feia publicitat per mitjà del repartiment de fulls informatius (plens de faltes d'ortografia) als voltants de l'escola.

Es tracta d'un notícia que paradoxalment fa riure però alhora també fa pensar, constatant la pobresa i la misèria que es viu en aquest barri. Un dia anant cap a Sant Adrià de Besòs accidentalment ens vam colar en aquesta zona amb el meu company de feina Jordi. Vam poder veure un món paral·lel a escassos kilòmetres de Barcelona. Nens que no van a l'escola i es passen tot el dia al carrer, gent comerciant mercaderies sospitoses a les places, cases en estat de degradació extrema. Una realitat preocupant.

Si fa unes setmanes parlava del documental de Bardem (productor) "Invisibles" per condemnar les injustícies que es viuen a països del Tercer Món, avui parlem dels "Invisibles" de casa nostra, del nostre país, que viuen en barriades absents de seguretat, d'educació i d'uns mínims de salubritat pública.

Sense una clara voluntat política en aquest tema aquestes situacions tenen el perill d'agreujar-se i proliferar-se amb el temps. Si bé és cert que moltes de les persones que habiten barris com el de Sant Roc tenen una cultura diferent (una part important, la gitana), orientada a pràctiques totalment diferents pel que fa els àmbits educatius i laborals, segueixen sent necessàries les actuacions de les institucions públiques. Cal conscienciar-los de la importància de l'educació per al futur dels seus fills: només per la via de la formació podran remuntar la seva precarietat vital.

No és un problema fàcil de resoldre però com bé diu la meva companya laboral Marina, la clau d'aquest problema no resideix en la imposició, sinó en la persuasió. Reflexionem-hi.

Podeu consultar la notícia per obtenir més detalls.

Vides i passions

Bon dia de Sant Jordi! Avui ens veiem al carrer, a última hora, pel centre, fullejant les últimes novetats literàries i comprant roses per qui calgui. Un dia per què la ciutadania es retrobi als carrers i civilitzadament celebri aquesta jornada sempre tan entranyable...

Sobre el cap de setmana, només agrair a l'amfitrió Lancelot la seva hospitalitat i la transmissió de les seves passions medievals. Un plaer haver pogut conèixer la seva terra, plena de llegendes i simbologies. I als altres, un plaer haver pogut compartir aquest parell de dies amb vosaltres!

Finalment, un record especial pel nostre amic Toni, que està vivint uns dies molt difícils. Toni, ¡fuerza!, ¡estamos contigo!

Places de Barcelona (v1): La Plaça del Rei

(Fotografies d'A. Mayol i A. Ollé)

Aquesta setmana, aprofitant que ha arribat el bon temps i entren ganes de sortir al carrer, de fer cerveses a les terrasses, de gaudir de la llibertat i la igualtat de la via pública, començo amb el Cicle "Places de Barcelona". La protagonista avui és la Plaça del Rei.

Ubicada enmig del Gòtic, és un plaça solitària, un gran centre arquitectònic que integra en pocs metres quadrats monuments vigorosos com el Palau Reial Major amb el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata i el Museu d'Història de la Ciutat. El conjunt permet al ciutadà transcórrer el fil històric. Podem transmutar-nos a la romana Barcino al Museu d'Història, imaginar als Reis Catòlics rebent a Colom al seu retorn d'Amèrica al Saló del Tinell, rememorar l'obra del pintor gòtic Jaume Huguet a la Capella de Santa Àgata o situar-nos a la posició de Martí L'Humà al dalt de la torre, a la seva residència, contemplant el seu regnat.

Tot plegat, s'hi pot respirar història i tranquil·litat mentre escolteu a algun dels músics ambulants que habiten la plaça. No hi ha moment màgic sense música.

Comparaciones Leo-Diego

Vamos a tener comparaciones para días. Diego lo metió a los 25 en el Mundial de Méjico 86 y contra Inglaterra, Leo a los 19 contra el Getafe en la Copa del Rey del 2007...

Sea lo que fuere, sobran las palabras para los dos golazos.

Golazo de Diego


Golazo de Leo


Disfrutemos. Tenemos a uno de los mejores aquí en Barcelona...

Serrat & Sabina: Dos pájaros de un tiro

Ja tenim entrades per veure els dos grans! Sabina i Serrat, Serrat i Sabina, units per primera vegada a la gira "Dos pájaros de un tiro". Compartiran escenari i repertori, cantaran en solitari i en duo, posaran en veu els temes de l'altre, ...

L'ocasió perfecta per poder escoltar en directe els grans clàssics i les noves cançons... Haurem d'esperar a l'octubre per veure al Palau Sant Jordi a aquest parell de cracks de la música!

Mentrestant, anirem entrenant...

http://www.jmserrat.com/

http://www.jsabina.com/

La Nueva Economía y el "Proletariado digital"

La economía sigue sus ciclos y todo avanza a marchas forzadas. Las TIC están al orden del día, lo mueven todo y todo pasa por ellas. Los coches todavía no vuelan ni tenemos robots que nos hagan las tareas del hogar como vaticinaban programas del estilo "Més enllà del 2000", pero sí que hemos avanzado tecnológicamente. Contrariamente, a pesar de todos los avances orientados a agilizar los procesos, trabajamos más: hacemos más cosas y nos pasamos más horas en las oficinas.

Desde hace una década que se oye hablar del concepto "Nueva Economía". Se utiliza para describir las economías de los países desarrollados, cada vez más globales e interrelacionadas, en las que la información y el conocimiento son las bases de la producción, la productividad y la competitividad, y la red el sistema de organización general.

Si la Nueva Economía acaba cubriendo gran parte de los sectores laborales de nuestros mercados, el proletariado del siglo XXI va a ser "el proletariado digital". Dícese de la especie con formación medio o medio-alta que utiliza los medios de producción de las nuevas tecnologías para realizar tareas monótonas, mecánicas y alienantes (como pueden ser la entrada de datos y contenidos) imprescindibles para el resultado final de tal producción.

Si en el siglo pasado fueron las clases obreras quienes soportaron el peso de la industrialización masiva, en este les va a tocar a los pica-teclas y pica-mouses, a los obreros de las TIC, contribuir en gran parte al crecimiento económico global. Todo ello bajo condiciones de estrés, frustración y precariedad, que irán mellando en los estados anímicos de esta nueva clase trabajadora.

No obstante, habrá algo peor que ser un proletario digital: un proletario a secas. Dícese de la especie que no tiene acceso ni conoce las nuevas tecnologías y en consecuencia, no puede acceder al mercado laboral. La brecha digital crea y creará outsiders, desplazados de la evolución y del sistema, obligados a buscar salidas a su estado de marginación.

Con todo, tanto proletarios digitales como proletarios a secas lo van a tener difícil. Unos por las condiciones laborales sofocantes; los otros directamente por su exclusión.

Si Marx y Engels levantaran la cabeza, dirían algo así como "¡Proletarios digitales del mundo, uníos!"

Famílies del món

(Fotografia: A. Mayol)

L'Espai Cultural de l'Obra Social de Caja Madrid exposa fins el 17 de juny "Famílies del món", un projecte fotogràfic que capta les diferències materials i socials de diferents nuclis familiars del planeta.

Fotografies de 30 famílies de tot el món mostrant tots els seus béns materials fora de la llar. Una construcció que permet entendre les diferents formes de vida a més de constatar les abismals diferències entre pertinences. Una pràctica de contrast visual que funciona.

Per a més informació: http://obrasocial.cajamadrid.com/flash/familiasdelmundo/index.html

Bon dia de dilluns...

Barà connection

(Fotografía: espontáneo de la calle)

Foto solicitada por los asistentes a la cena de cumpleaños del Sr. Zaragoza, el cual cumple pasado mañana 28 años. Como pesa la edad...

Sí, seguimos sin saber qué es el objeto luminoso que se esconde en el lado izquierdo. Tal vez una señal indescifrable, tal vez un parpadeo a la magia de la noche, tal vez...

Un saludo a todos y que la fuerza os acompañe.

La naturaleza humana

Thomas Hobbes y Jean-Jacques Rousseau, de arriba abajo

Viernes 13. Noche de cumpleaños y celebraciones. Día en que hay que felicitar a los pericos por su agónico empate y su pase a "semis" de la UEFA y resignarse por la derrota del Barça de basket. Faltó valentía y liderazgo.

Bien, hoy me apetece abrir una pequeña reflexión entorno a la naturaleza de ser humano.

El fin de semana pasado discutía con mi amiga María sobre la esencia humana. Sobre si el hombre (y la mujer) son buenos por naturaleza y es la sociedad quien los corrompe, como decía Rousseau, o si bien, los seres humanos somos seres egoístas con un incesante afán de poder y necesitamos de un Estado que nos controle, en una concepción más hobbesiana.

Mi posición era de la Hobbes. Dejando esta vez de lado la perspectiva colectiva y del contrato social, comparto con el filósofo inglés la idea que tiene del ser individual. Los humanos somos desconfiados y competitivos y vivimos en una guerra controlada de todos contra todos. Primamos nuestra supervivencia por encima de la de los demás. Cuando esa supervivencia está asegurada, viene la resta de necesidades de la pirámide de Maslow: aceptación social, autoestima y autorealización. Por todas ellas, competimos diariamente y en muchos casos, nuestro beneficio es un perjuicio para los demás, siendo la situación no óptimo paretiana.

Partiendo de esta premisa, resulta grande ver como cómo pueden converger los intereses individuales con los colectivos formándose acciones conjuntas de gran calado. De igual manera, resulta encomiable que como seres individuales e indivisibles podamos ser empáticos y solidarios, dispuestos a ayudar al vecino, muchas veces, sin pedir o esperar nada a cambio.

En definitiva y perdón por el vómito de ideas, que naciendo como personas egoístas que debemos luchar por nuestra supervivencia y nuestro bienestar (Hobbes) podemos llegar a ser buenos y contribuir por un bien común (Rousseau). ¿¿¿No es eso bonito???

"Ciudadanos de segunda"

El reportatge "Ciudadanos de segunda" que Telemadrid va emetre dilluns, el qual intentava demostrar la discriminació del castellà a Catalunya, s'ha convertit en una de les notícies d'aquesta setmana.

Una vegada més, la cadena autonòmica, en la qual resideixen personatges sinistres com Curry Valenzuela, torna a crear alarmisme i a potenciar l'anticatalanisme a la resta de l'Estat. Tot gràcies a la política de partits con el PP o Ciutadans, obsessionats en parlar d'una persecució lingüística que realment no existeix i que l'únic que crea és confrontació. Per sort, encara queden persones sensates dintre del Partit Popular; Piqué aclaria ahir que no existeix cap problema "essencial" amb la llengua a Catalunya i advocava per no crear "polèmiques inexistents".

En tot cas, si esteu disposats a indignar-vos, podeu veure el reportatge clickant aquí.

No crec que l'aguanteu sencer però va bé saber com les gasten des de Madrid. Quina sort tenir una llengua pròpia i comuna que ens identifica com a poble i com a nació, i com de rics som sabent-ne més d'una. Que en són de primmirats i malparits alguns...

Buñuel i "La primavera republicana"

Pels interessats en les retrospectives de cinema i en el moment històric de la II República:

Els dies 13 i 14 d'abril, "La República a través dels ulls de Buñuel", projecció gratuïta al Saló del Tinell de pel·lícules del director nascut a Calanda, emmarcades en el cicle "La primavera republicana" que organitza el Museu d'Història de la Ciutat.

Una bona oportunitat per conèixer l'estil d'un dels directors espanyols més originals i internacionals i per endinsar-se en el context social republicà.

De vuelta

(Fotos: A. Mayol y R. Zaragoza)

De vuelta. Ya estamos aquí. ¿Qué tal? ¿Cómo han ido las vacaciones? ¿Qué has hecho? Pues yo he estado aquí y allá y hecho tal y cual...

Y después de unos pocos días de descanso, de desconexión, de turismo, de fiesta, etc., vuelve la realidad y la rutina de una semana más corta que acerca cenas de cumpleaños y actividades primaverales.

Nada nuevo bajo el sol, o debería decir, bajo las nubes...

¡Saludos joviales!

P.D: En foto, el Sr. Zaragoza y el Sr. Mayol con su swing y los tres individuos (Ricard, Oscar y Ori) con los que salimos a probar esto del pitch and putt, deporte relajante y psicológico que practicamos de uvas a peras. De ahí la irregularidad y las bolas perdidas en el lago.

Impro fighters

Com alliberar tota la tensió de la setmana laboral? Una bona forma és anant a veure l'espectacle "Impro fighters" que el Teatreneu de Gràcia ofereix tots els divendres per només 9 € (reserva des d'Atrápalo).

Un format creatiu que sorprèn. Quatre personatges i diferents duels d'improvisació en els que el públic té una posició determinant: escull els temes sobre els que improvisar i decideix, per mitjà de la seva votació, qui és el guanyador.

Podreu animar a l'àrbitre, el gran Vito, escridassar als concursants i sobretot, gaudir d'un dels millors espectacles de la temporada. Al principi sobta la reacció de la gent, però al poc, ja formareu part dels ultres d'"Impro fighters".

Intent de Pacte del Tinell sardanejat

(Foto: M. Martí)

Fotografia a Barcelona

(Foto: A. Mayol)

Barcelona compta amb sales d'exposició de fotografia (gratuïtes) que val la pena conèixer. Són ideals per la seva qualitat en les instal·lacions i pel seu format "mini", amb dosis consumibles en no més de mitja hora. Ubicades totes elles en zones cèntriques de la ciutat, són sempre un bon recurs pels temps d'espera o per simples moments de passeig.

Quines són algunes d'aquestes sales?

L'Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina, que actualment presenta "Stasi", tot un recull de fotografies dels espais del Ministeri per a la Seguretat de l'Estat de la RDA.

La Fundació Foto Colectània, que fins fa poc exposava una mostra de diferents fotògrafs internacionals de la col·lecció de Lola Garrido.

La Galeria Hartmann, en la qual es poden veure els retrats que Mark Selinger ("In my Stairwell") ha fet a diferents famosos del panorama cultural anglosaxó.

Si el que necessiteu és inspiració per fotografiar, de totes aquestes sales en podeu extreure bones idees.

Bon dia tingueu...