Feia molts dies que volia escriure sobre una de les grates sorpreses televisives de la temporada: “Casal Rock”, una prova arriscada que prometia molt poc i que s'ha convertit en la cita ineludible del dilluns, després del “Crackòvia”.Pels no informats en la matèria, el programa segueix l’aventura de 25 avis i àvies de Catalunya aficionats al cant coral que han acceptat el repte de cantar rock, sota la direcció d’en Marc Parrot, amb l’objectiu final d’acabar fent un concert a la Sala "Luz de Gas" de Barcelona.
L’exercici ha estat sorprenentment engrescador.
D’una banda, els avis estant vivint un enorme procés de revitalització. A través de la música, de les dificultats de cobrir un gènere que no dominen i d'afrontar un repte comú s’ha aconseguit que s’impliquin, que es sentin partícips de quelcom important i que amb la tirada, rejoveneixin uns quants anys.
D’altra banda, el programa serveix per posar de relleu els valors que aquest país necessita en un moment com el que vivim: superació personal, treball en equip, il·lusió i ganes de tirar endavant. Tot una lliçó de força i vitalisme.
Tot plegat fa del “Casal Rock” una proposta innovadora perfectament editada i dirigida que arriba a la sensibilitat de l’espectador i que dóna algunes claus per viure la vida amb una mica més d’alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada