dimarts, 27 de març del 2007

Calçotada incendiària

Les calçotades són perilloses, tant per l'entorn com per les persones. En primer lloc, s'han de controlar bé per què no acabin incendiant alguna cosa. Per altra banda, abusar del vi i del romescu pot ocasionar seriosos problemes d'indigestió. I sinó que li preguntin al número 3 d'Esquerra, el Sr. Vendrell, que diumenge, entre calçot i calçot, ens va il·luminar amb la seva sortida de to, especulant sobre un canvi de govern si Artur Mas acceptés plantejar l'autodeterminació de Catalunya.

Eren massa cinc mesos de calma i silenci per ERC. A tots ens estava sorprenent la cautela dels seus líders a l'hora de fer declaracions. I finalment ha arribat. Ha tornat l'actitud desconcertant dels republicans. Han abandonat l'argument del "patriotisme social" sota el qual van reeditar el tripartit i han trencat la cohesió que tant havia costat construir.

Tornen a primar els interessos electorals per sobre de la lògica de país. Més llenya per Madrid, per Jiménez Losantos i per la Brunete mediàtica. Molt bé senyors d'Esquerra. Sempre tant oportuns i precisos. Si algun dia arribéssim a ser un país independent espero que aquesta independència no depengués de vostès. Primer calen quadres, estudis, i després s'ha d'aprendre a governar en coalició.

A l'espera de la pròxima sentència del Tribunal Constitucional en quant a l'Estatut, des d'aquí l'hem tornat a cagar, donant raons als busca-raons i fissurant un govern que semblava estar per la feina (tot i el seu president).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aprofito l'avinentesa del tema tractat, per mostrar el meu desencís total per la política, sobretot la catalana ja que la dels altres (ejpaña) és sempre la mateixa (encara que governin dretes o esquerres... el fons es el mateix...)
Esquerra fa temps que es tira pedres sobre el propi terrat, de fet des de que van fer Montilla president. El tripartit ha renunciat a Catalunya i als seus ideals identitaris, ara ja no importa. Bé, enhorabona! Doncs que importa ara? Renfe? l'aeroport del Prat? el TGV? la "dejación en inversión"...?
Del PSC (mentida! es PSOE pur i dur) m'ho podia esperar, però d'ERC...? ...creia que després del primer tripartit n'aprendrien, però... han renunciat d'ells mateixos... i que els aprofitin els calçots! jo ja no em crec res! això ha estat un rotet del Vendrell! o potser que reeditem algo ja conegut... "vendrellada"!

Anònim ha dit...

AH!! també aprofito per demanar el vot pel "C.U.P.", candidatura d'unitat popular. Moooooooooolt interessant...
Albert dóna'm la teva opinió.

Anònim ha dit...

aquests de ERC no volen estar al govern, no?
´
Sempre igual... arriben al govern, s'estan calaldets uns estona i la lien!!!

He de reconèixer que em teníen enganyat... quan van marxar la Rahola i l'altre impresentable (els "sis ales") pensava que amb el Carod s'havia encertat, un tio republicà, nacionalista, i bastant moderat... joer, no podia estar més equivocat.

Conec molts militants (i algun càrrec electe) de ERC, i penso que la cúpula no els representa.

Realment, que els hi pot donar més vots? L'eix esquerra dreta? L'eix nacionalista no nacionalista? Començo a pensar que no saben on ubicar-se i que això pot provocar una altra vegada una "debacle" d'ERC (´tot i que no ha curt termini). Sincerament, crec que els actuals responsables d'Esquerra no saben governar, o tenen por de fer-ho... POR AL PODER.

D'altra banda, tot i no ser l'Albert, amb el permís de yoko, opinaré sobre el CUP. A Molins es presenten, i aquest cap de setmana em sembla que fan un acte de presentació... a veure que s'expliquen. a priori els veig un parti d'aquells d'una legislatura, per desprès acabar integrant-se a candidatures d'IC, però bueno, a veure que tal... ja us diré que em semblen quan els vegi "en viu"

Albert Mayol ha dit...

Benvolgut Yoko,

En relació a les CUP, no conec en profunditat aquestes plataformes. Pel poc que en sé, puc dir que:

- Socialment persegueixen finalitats positives com són l'accés als serveis públics, la igualtat de drets, etc.

- Democràticament aposten per mecanismes participatius innovadors i necessaris

- Nacionalment difereixo pel que fa el seu concepte de "països catalans": no podem fer sentir als altres quelcom que no senten. És a dir, si bé compartim una història i una llengua comuna, no podem imposar aquest concepte ni fer-hi encabir a tothom. Tot això genera impopularitat vers els catalans.