L'anècdota del preu del cafè de Zapatero ens retorna a una tema recurrent: la distància entre classe política i societat.
Perfil mig de proximitat social de gran nombre de polítics:
- Es mouen en cotxe oficial (el transport públic l'agafen quan s'ha d'inaugurar alguna parada o línia).
- Acudeixen a la sanitat privada.
- Porten els fills a l'escola privada (Liceu Francès, Escola Alemanya, etc.).
- A les seves mares les cuiden dones sud-americanes durant tot el dia.
- Es passegen pel carrer únicament per esdeveniments partidistes o governamentals.
Com poden prendre decisions sobre serveis que no coneixen ni utilitzen i sobre una societat que veuen en meetings i fires?
Perfil mig de proximitat social de gran nombre de polítics:
- Es mouen en cotxe oficial (el transport públic l'agafen quan s'ha d'inaugurar alguna parada o línia).
- Acudeixen a la sanitat privada.
- Porten els fills a l'escola privada (Liceu Francès, Escola Alemanya, etc.).
- A les seves mares les cuiden dones sud-americanes durant tot el dia.
- Es passegen pel carrer únicament per esdeveniments partidistes o governamentals.
Com poden prendre decisions sobre serveis que no coneixen ni utilitzen i sobre una societat que veuen en meetings i fires?
1 comentari:
Estic d'acord amb el que dius, albert... però has de reconèixer que és complicat que un polític dels que prenen decissions "de veritat", ens agradi o no, no pot caminar solet pel carrer, anar al Lupens a fer el café, deixar als seus fills a l'escola del costat de casa seva...
Vivim a un tipus de societat on, si fessin tot això, s'arriscarien a que el "pepero", o "sociata", o "rojo" de torn li llenci lleixiu o qualsevol cosa per sobre (per no parlar d'actes més perillossos)
Fins que la societat no estigui preparada per veure amb normalitat a un president del govern fent un café d'un euro amb vint a una terrasseta del carrer Pau Clarís,els polítics no sabran quant val un café.
Publica un comentari a l'entrada